"Quan l’arbre de l’arrel i el cel
va pujant a poc a poc
S’enfila il.luminant, estels,
abraçant tot el meu dol.
Ai pare que m’abraces fort
amb el vent i sense cos
recordant cada mirada
sense (port) i sense estada,
Jo t’estimo amunt i amunt…
Amor, no estaràs sol.
No em deixis pensar amb dolor.
Jo et ploro perque t’enyoro,
pero em fa somriure, m’ajuda viure
aquest camí i aquest destí
que ens ha fet familia. (bis)
Les pregaries, reflexions i tants petons
regaran tots el racons
dels meus dubtes i il.lusions.
Fa tants anys que ja no et trobo
els teus fruits son plens dels buits,
ara et canto i ja no et ploro.
Quan l’aire de la fred i el sol
va pujant a poc a poc,
Jo t’estimo de debo i et ploro
Vull cantar tot el meu dol.
Quan l’arbre del record i el dol
va florint de sol a sol,
m’esgarrapo aquest dolor i celebro
vaig sentint…
amor del bo"
Rozalén & Silvia Pérez Cruz - "amor del bo"
No hay comentarios:
Publicar un comentario